Anteposat a un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, igualment, en el mateix grau, talment. Ell és tan ric com tu. Tu no hauràs de fer un esforç tan gran com jo. Ella no estava tan neguitosa com tu. No cridis tan fort. No vagis tan de pressa. Parles tan baix, que no et [...]

Adjectiu que s'adjunta a un nom per emfasitzar-ne una qualitat inherent, i no per determinar-lo o qualificar-lo. Qualificació elogiosa o injuriosa donada a algú. [...]

No variable, no subjecte a variacions. Clima invariable. És un home invariable en les seves resolucions. En gram., que no presenta flexió. Un adjectiu invariable. [...]

Precedit generalment de l'adjectiu bon, home de geni bo, que a tot diu que sí. És un bon jan. Jan que dona és bon jan. [...]

Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]

Relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga. Que denota la nació o la pàtria d'una persona. Adjectiu gentilici. Nom gentilici. [...]

Sovint precedit de l'adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta. És una criatura bastant mala pinta.  [...]

Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc. Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l'adjectiu pobre. [...]

gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]

Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]